| Promotor: | Junta de Compensació de Pla Parcial El Perelló i Can Pere Màrtir |
| Autor: | Manuel Ruisánchez |
| Equip i Col·laboradors: | Anna Bonet, Arq.; Ana Elisa Neto, Arq.; Vincent Parasie, Arq.; Anna Casals, Arq.; Felipe Peña, Arq. (medicions); Manel Colominas (Enginyer Agrònom) |
| Superfície i Pressupost: | 54.287,00 m2 i 3.644.747,85€ |
| Altres dades d’interès: | Finalista del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba 2010 |
El poble de Vilablareix (Girona), tenia un creixement residencial considerable cap al sud del seu nucli antic. Ruisánchez Arquitectes va rebre l’encàrrec de la definició dels principals espais públics del nou sector consistents en un sistema de places connectades linealment que construís la nova façana entre el nucli antic i el nou creixement; i un parc que constituís el gran espai verd de qualitat del nou eixample.
El paisatge productiu de la zona es caracteritza per un mosaic agrícola de cereals clapejat per caixes arbòries ordenades que emfatitzen amb la seva alçada, el pla dels camps. La vegetació de ribera, amb una lògica sinuosa, serpenteja entre els cultius actuant de fons escènic i deixant intuir els cursos d’aigua que l’acompanyen.
El parc es col·loca al llarg de 500 metres al límit entre la zona residencial de l’eixample i la zona industrial, actuant com àrea d’esponjament entre ambdues i seguint el curs antic del riu Güell, actualment desviat abans d’entrar a la zona.
El parc es va idear com un sistema de terrasses al·luvials disposades paral·lelament a el riu que permetessin augmentar la capacitat hidràulica del curs en situacions d’avingudes d’aigua. D’aquesta manera, l’espai es situa a uns 2 metres per sota del carrer perimetral. La vegetació disposada al llarg d’aquesta via està composta per dues línees arbrades de diferents alçades que ajudes a enfatitzar l’efecte barrera cap a la industria.
La primera terrassa de sauló es disposa en la proximitat de l’antic curs i es delimita amb la següent a través d’un sistema de murets de poca alçada, com si es tractés d’uns troncs arrossegats desordenadament pel flux de l’aigua. Aquest espai, constitueix el lent passeig prop de la llera, els pollancres i els plàtans. La següent terrassa es troba 50cm per sobre de l’anterior i conté els prats texturats sobre els que juguen les retícules arbòries de el paisatge. D’aquesta manera, s’acota un sistema d’espais de diferent mida per acollir les zones de major activitat. Un conjunt d’estores de formigó tractat garanteix els passos transversals sobre aquesta superfície cap a la terrassa de sauló. Finalment, un talús d’uns 2 metres recull la diferència d’alçada entre els prats i el carrer Raset. Les especies que recobreixen la seva superfície li confereixen moviment, dinamisme de color i lleugeresa a mida que es recorren les suaus rampes que baixen cap al parc.
