| Promotor: | Ajuntament de Barcelona; Districte de Sant Martí; BIM/SA |
| Autor: | Manuel Ruisánchez |
| Equip i Col·laboradors: | Anna Bonet, arq.; Susana Toyos, arq.; Eduard Alvarez, arq.; Raquel Serrano, arq; 2ié Arquitectes; TEC Engineering (Assistència en la D.O.) |
| Superfície i Pressupost: | 3.215 m2 i 1.042.718,84€ |
| Altres dades d’interès: | Fotografies: Shlomi Almagor |
L’estudi Ruisánchez Arquitectes va rebre l’encàrrec de generar un espai públic de qualitat per als veïns dels edificis adjacents on poder sentar-se, passejar i celebrar certs esdeveniments del barri multitudinaris.
El primer gran valor recognoscible de la plaça era la vegetació de gran port existent que conformava la imatge de l’ideari col·lectiu dels veïns. Així doncs, es va plantejar una operació de pavimentació superficial de formigó prefabricat amb diferents pigmentacions que respectés els arbres i les seves arrels.
La zona de l’aparcament veïnal preexistent s’havia de mantenir, en conseqüència es va projectar una jardinera correguda de geometria circular que fos abraçant els arbres i generés un nou límit. Aquesta jardinera s’alçava respecte del terra de 42 cm a 1 metre d’alçada per a camuflar els vehicles aparcats i d’aquesta manera s’independitzava l’espai central de la plaça de la percepció visual dels cotxes.
Els jocs infantils se situen al final de la jardinera d’acer “corten” a la zona més tranquil·la i més assolellada de la plaça buscant amb el tancament corb unes permeabilitats cap a l’espai central implementades amb fusta.
La gran alçada dels edificis confrontants, així com la dels arbres existents, divideix clarament la plaça entre la zona assolellada i la ombrejada. Així doncs, es va col·locar un sistema de bancs de fusta exposats al sol que segueixen la geometria corba de la jardinera en el que anomenem la plaça d’hivern; mentre que la plaça d’estiu es situa sota els arbres a la zona més fresca i protegida de la insolació directa.
Posant en valor l’arbrat preexistent i col·locant un únic artefacte, el projecte aconsegueix organitzar, dignificar i qualificar l’espai públic.
Al final dels treballs de construcció els veïns de l’edifici nord-est van preferir renunciar a l’aparcament privat per a guanyar un espai pavimentat amb algunes cadires com la resta de la plaça. La gran jardinera que va néixer amb la intenció de camuflar els cotxes en projecte va passar a ser, per voluntat dels veïns, un element estructurant de l’espai, usos i circulacions, concloent el procés de participació veïnal en el camí de materialització del projecte.
.
