Torre de compensació de l’estació de bombament d’ATLL

El parc de la Fontsanta a Sant Joan Despí allotja una infraestructura territorial que abasteix d’aigua Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. L’actuació pretén convertir un objecte funcional en icona per a l’empresa i en referent urbà per al seu entorn.  El repte, dotar a l’objecte formal, que és el nucli de formigó, d’una pell capaç d’actuar i reaccionar davant el seu context. Es tracta de cobrir sense amagar. La torre coberta és una infraestructura que assumeix la seva presencia. Composada per un cilindre de formigó 35m d’alçada, duu una pell lleugera, la transparència de la qual facilita la comprensió d’un objecte funcional trobant el seu lloc dintre el parc de la Fontsanta.

La major part de la “pigmentació” de la pell resulta de la col·locació de mòduls de xapa d’alumini deployées (deployer). La composició es va fer a partir de tres variables: Primer les mides d’obertura de las xapes permeten aconseguir un gradient de transparència. Per altra part, els tres colors de xapa anoditzada (bronze-daurat-natural) estableixen una jerarquia vertical, des de la terra fins a la llum. Per últim, s’aprofita l’orientació dels forats de la xapa col·locant-la cap a dalt o cap a baix, de manera que afavoreix o disminueix els reflexes de la llum i la permeabilitat visual de cada pigment segons el lloc d’observació i condicions del moment i de l’entorn. Així, s’aconsegueix amb la col·locació d’aquest material, un objecte sensible al medi, ja que va a ser el propi medi qui materialitzi l’objecte.

Les pautes d’ordenació de la transparència i dels colors han estat establerts de manera que s’insereixin els panells fotovoltaics sobre la cara sud de la torre, entrant així en el diàleg compositiu. Els pigments fotovoltaics grisos i blaus formen una caiguda semblant a un raig d’aigua desant del dipòsit.

La composició per pigments de l’envoltant converteix aquest objecte en un “baròmetre” els materials del qual dialoguen i reaccionen singularment segons l’hora del dia, les condicions climàtiques i el punt de vista, aconseguint així una materialització dinàmica en relació amb el medi. A la vegada que aquesta pell s’alimenta del medi per produir-se la seva pròpia energia.

L’objecte es composa de dues fases. La primera tracta del propi dipòsit d’equilibri, composat per un cilindre de formigó posttesat amb dos tendons concèntrics i diametralment oposats que absorbeixen gran part de les sol·licitacions dels 35m de columna d’aigua. La segona fase la composa la pròpia pell de la xemeneia d’equilibri. Donat el sistema constructiu adoptat per al nucli de formigó, la pell que l’envolta es despenja des del cim de la xemeneia per col·laborar, amb el seu pes propi, al nucli de formigó. La pell està sostinguda per una estructura radial d’acer galvanitzat dipositada a la coronació de la torre. Aquesta corona estructural aguanta les 32 costelles verticals que es desenvolupen al voltant del nucli de formigó suportant cada pigment de la façana i conformant les passarel·les de manteniment. El sistema estructural actua com un pentagrama format per un especejament modulat. Transmet a la pell un marc d’actuació vertical i ofereix una gran versatilitat de composició.

Per la nit serveixen de suport de difusió lumínica mitjançant la implantació d’un sistema de leds. L’envoltant es converteix llavors en una pantalla, la resolució de la qual està modulada per cada costella i emet animacions abstractes relacionades amb l’aigua (com la evaporació, les precipitacions o a la imatge corporativa de l’empresa). Llavors és quan apareix una altra materialització nocturna de la torre que ofereix noves percepcions al seu àmbit urbà.