| Promotor: | PRONOBA ; Ajuntament de Barcelona |
| Autor: | Manuel Ruisánchez |
| Equip i Col·laboradors: | Joana Sopena, arq.; Erika Gordillo, arq.; Pepa Moran, arq. |
| Superfície i Pressupost: | 14.872 m2 i 1.413.210,68€ |
| Altres dades d’interès: | 1er Premi Concurs
Fotografies: Teresa Llordes |
La urbanització forma part de la operació de transformació d’un sector substancial del barri de Trinitat Nova, situat al peu de la muntanya de Collserola. D’aquesta manera, cal tenir especial cura amb la formalització de la proposta, que està dins d’un context, en certa mesura, privilegiat en el sector en el qual es desenvolupa, per les característiques de l’entorn més proper.
Així, la proposta es planteja des de la necessitat de resoldre una porció del barri amb independència del posterior desenvolupament del mateix, a la vegada que es pot entendre integrador de la futura ordenació, i capaç de generar el futur teixit urbà, però sense la pretensió que aquesta actuació el generi forçosament; permetent per tant un diàleg entre el futur teixit i aquesta ordenació, que enriqueixi el paisatge urbà proper, alhora que generi dins la pròpia actuació uns espais aptes per l’ús d’activitats tant dispars com podrien ser les pròpies de la circulació (cotxes, bicicletes, vianants), l’estada i relació veïnal, comercial, el joc i l’esbarjo,…
Aquest seguit de condicions i d’interpretacions del lloc ens porta a plantejar un projecte que s’atengui a aquestes condicions de singularitat, que generi espais públics oberts i accessibles.
L’ordenació proposada per tant, es resol mitjançant un sistema de terrasses que permet l’enllaç des de la cota inferior del C/Aiguablava (cota 96.50) fins a la cota superior generada pel caixó del metro (cota 110.50). Aquest sistema de terrasses s’utilitza com a basament on s’hi ubicaran els accessos als diferents edificis d’habitatges i comercials, a les cotes previstes en el projecte d’edificació, i relacionades abans.
Els edificis previstos en aquest entorn permeten una transparència des del barri proper i des de la ciutat, cap a l’entorn que genera la proximitat de la serra de Collserola. Així doncs, l’ordenació final que es planteja s’ordena amb un bloc lineal de menor longitud i altura (planta baixa i cinc), provocant una menor barrera visual, conjuntament amb quatre torres de planta baixa i set, que permeten la generació de diversitat de visuals des dels carrers més propers, fet que cal potenciar des de la urbanització dels espais intersticials.
Un conjunt de tres torres (pb+7) lleugerament desalineades se situen sobre les terrasses inferiors, properes al C/La Llosa, concentrant les relacions de transparència i mobilitat de vianants entre el barri i la muntanya. Un bloc lineal (pb+5) se situa a la prolongació de la visual que genera el C/Chafarinas, i es col·loca amb aquesta direcció, assentant-se en una altra terrassa al nivell 103.60 que es genera com a terrassa principal de relacions entre les edificacions i alhora d’accessos a les tres torres i al bloc lineal. Aquest està proper en la seva zona nord als dipòsits d’aigua, que al ser uns grans contenidors, ocupant una superfície important, bloquegen la relació dels vianants entre la ciutat i Collserola. La quarta torre dipositada en el terreny com a element més independent, s’assenta a la terrassa superior (cota 110), i manté una relació semblant amb els dipòsits d’ATLL, alhora que se situa tangent a la traça de la línia del metro. Entre el bloc lineal i la quarta torre, alhora, es genera una altra visual procedent del C/Tamariu.
La urbanització contempla la generació de diversitat de visuals, tant de relació amb l’entorn i la muntanya de Collserola com de relació entre la pròpia edificació, des de cadascuna de les terrasses urbanitzades, i des dels carrers circumdants.
