| Promotor: | Institut Català del Sòl (INCASOL) |
| Autor: | Manuel Ruisánchez |
| Equip i Col·laboradors: | Joana Sopena, Arq.; Xavier Sans, Arq.; Eulàlia Aran, Arq. Tècnica; BOMA (Estructures); Armengol Enginyers (Instal·lacions) |
| Superfície i Pressupost: | 27.666,00 m2 i 17.673.424,23€ |
| Altres dades d’interès: | Primer premi concurs; Premi Habitatge Social de Catalunya 2008 |
El projecte forma part de l’operació de transformació d’un sector substancial d’habitatge social del barri de Trinitat Nova, iniciant el procés, que amb posterioritat, continuarà amb la substitució d’altres unitats.
Aquest sector en transformació es caracteritza, avui dia, per l’ordenació aleatòria de blocs residencials obsolets, amb espais públics residuals i morfologia torturada. El lloc destinat al projecte es defineix per la forta topografia, pel desenvolupament longitudinal de la parcel·la objecte del projecte, per l’alta densitat residencial que es proposava en el concurs d’idees i per la condició de frontera o límit entre la ciutat i la muntanya, creant una certa porta entre el barri i Collserola, en un context, en certa mesura, privilegiat en el sector en el qual es desenvolupa.
La proposta planteja resoldre una porció del barri, així com proposar un element integrador de la futura ordenació, capaç de generar el futur teixit urbà, amb espais públics oberts i accessibles, desenvolupats mitjançant elements arquitectònics repetibles.
L’ordenació proposada es resol mitjançant un sistema de terrasses que permet absorbir els desnivells de la parcel·la –travessada per el metro- i utilitzar-les com a basament on situar-hi l’edificació, resolta des de dues unitats residencials bàsiques: un llarg bloc lineal de planta baixa i cinc plantes pis, conjuntament amb quatre torres de planta baixa i set. Unitats complementaries entre elles i amb capacitat d’adaptar-se a la topografia general del sector seguint un ordre propi.
L’ordenació final aconsegueix mantenir una transparència des del barri proper i des de la ciutat, cap a la serra de Collserola, alhora que genera una diversitat de visuals, tant de relació amb aquest entorn com de relació entre la pròpia edificació, des de cadascuna de les terrasses, i des dels carrers circumdants, valorant especialment la continuïtat visual de l’eix del carrer de las Chafarinas en l’espai que genera el bloc lineal i l’accés a les tres torres disposades en la primera terrassa del carrer Aiguablava.
Les quatre torres i el bloc lineal es configuren amb doble crugia amb nexes d’unió composats pels nuclis de comunicació. Aquestes dues crugies, s’esglaonen entre sí per tal de reduir l’impacte visual dels propis edificis des de cadascuna de les diferents terrasses, en les quals es van assentant les diferents barres o crugies; tant de les torres com del bloc.
Amb aquesta edificació es dona cabuda de forma flexible a les diferents situacions familiars, en un gran ventall de casuístiques dispars: des de persones soles (en molts casos persones d’edat avançada que podien necessitar atenció per part d’altres persones), a famílies de cinc o més persones, habitatges adaptats per a minusvàlids… Per tot això es proposen tres tipus bàsics: la cèl·lula mínima es projecta amb dos dormitoris, permetent la flexibilitat d’ús necessària per aquests casos, completant-la amb un segon tipus de tres dormitoris, i un tercer tipus, de quatre dormitoris, per unitats familiars més amplies. La superfície de les diferents tipologies d’habitatges està compresa entre els 60 m2 i els 80 m2 de superfície útil interior.
Les tipologies de les torres són totes elles de tres dormitoris, concentrant els espais de servei al voltant dels nuclis, i alliberant les façanes principals pels espais d’estada. Es generant unes terrasses amplies davant les sales d’estar orientats a sud, amb una façana nord amb predomini de zona massissa.
En quant al bloc, orientat Est – Oest, està format per dues làmines d’habitatges, separades mitjançant els nuclis d’accés i circulació, amb un pati interior longitudinal. Les tipologies d’habitatge es caracteritzen perquè s’han agrupat les peces de serveis (cuines i banys ) al voltant dels patis centrals, situant les peces principals d’estar i dormitoris a la façana principal, amb una terrassa continua al llarg de les façanes Est i Oest, ambdues amb persianes corredisses que la protegeixen del sol. Terrassa que genera un espai exterior protegit, proporcionant una sensació d’amplitud a les estances interiors, alhora que ajuden al bon comportament climàtic dels habitatges i al manteniment de les façanes.
La franja interior incorpora unes obertures prou àmplies per assolir la doble ventilació de l’habitatge, que s’origina com a tipologia passant.
