| Promotor: | Vila Olímpica, S.A. , Ajuntament de Barcelona |
| Autors: | Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell |
| Superfície i Pressupost: | 10.000 m2 i 9.297.656,83€
|
El pavelló de la Marbella havia d’ésser una construcció aïllada a l’extrem nord del parc del Poblenou, amb la que iniciar la sèrie d’equipaments i instal·lacions que en el futur haurien de configurar el sector del front marítim de la ciutat, denominat Parc del Mar.
La instal·lació, inicialment utilitzada com a seu de les competicions de Bàdminton dels JJOO de 1992, havia de tenir un aforament de 4000 espectadors i donar cabuda als espais de serveis necessaris per a l’esdeveniment. Posteriorment es convertirà en un centre esportiu i cultural, compost per 4 pistes poliesportives, seients per 1000 espectadors, vestidors i serveis (tant propis com per la pista d’atletisme annexa), biblioteca, sala de conferències, sala exposicions i dependències de l’Arxiu històric del Poblenou.
Des d’aquestes circumstàncies, el fet característic del lloc, la singularitat de la posició i la complexitat del programa a desenvolupar, és des d’on s’inicia el projecte.
Reduir en el possible l’impacte del volum en el lloc, possibilitar que usos molt diferenciats i canviants configurin coherentment un únic edifici, permetre certa transparència en un contenidor suposadament opac per percebre l’entorn, referir la seva posició a l’ordre de la trama urbana pròxima i reforçar el paper de l’estructura com a element determinant de la forma, reduint aquesta als seus mínims elements, són els principals temes a considerar en el projecte.
L’ edifici es configura mitjançant un volum principal que cobreix la sala poliesportiva i la zona de públic, i un basament perimetral on es desenvolupa el centre cultural i els espais de serveis complementaris. El basament queda parcialment soterrat respecte al terreny circumdant, de manera que una part de la superfície edificada no es fa aparent, i es redueix l’alçada visible de l’edifici.
El volum principal es resol mitjançant la successió cada 3.75 metres d’uns diafragmes o quadernes de 50 metres de llum, formats per jàsseres metàl·liques i pantalles de formigó, que es cobreixen mitjançant una coberta invertida lleugera.
Els espais entre pantalles es tanquen per la part interior amb plans de vidre practicable en la part inferior i amb plans de planxes metàl·liques perforades en l’exterior, deixant lliure una alçada de 2.50 metres respecte al basament, de manera que s’impedeix l’entrada directa de llum solar i permet diferents graus de transparència des de l’interior i l’exterior. Les pantalles traspassen el basament creant, en els casos necessaris, patis de il·luminació i ventilació pels espais interiors.
Els testers es tanquen amb un gran pla format per panells de fusta laminada d’alta densitat (prodema), entre les pantalles de formigó, alliberant una franja de vidre entre aquest i el basament.
En el del sud-oest, junt a la pista d’atletisme, se situa l’accés principal a l’edifici. Les dues primeres crugies es dediquen al vestíbul general de públic, a l’àrea d’administració i als accessos de les diferents parts de l’edifici.
