Residència i Centre de dia per a gent gran

El paratge de Can Serra forma una reserva d’espai lliure de valor agrícola que organitza al seu voltant els diversos teixits urbans que formen el municipi de Parets del Vallès. L’edifici de la residència ocupa una part del límit sud d’aquest àmbit, actuant com a mediador entre la ciutat construïda i l’entorn lliure protegit, que descendeix en una suau pendent cap al nord.

La residència estén la rasant urbana en una plataforma horitzontal sobre la que es disposa el programa en una única planta i que acumula el desnivell amb la topografia en una sèrie de murs de gabions, com en un terrasses agrícoles. Tan sols l’edifici administratiu es concep en dues plantes d’alçada, com a fita territorial.

L’edifici s’organitza en extensió a partir d’una trama en dos direccions creuades que introdueix lleugers esquivaments en cada un dels seus nodes per a remarcar la seva condició de lloc de trobada. En direcció nord-sud, els cossos d’habitacions; d’est a oest, les sales i els serveis. Els intersticis de la malla formen un conjunt de patis envoltats per l’edificació o be oberts cap el prat veí.

Aquesta trama trencada permet que l’edifici es configuri a imatge d’una petita ciutat, on les sales i els nodes ocupen el paper de places i els corredors s’imaginen com carrers, de manera que cada una de les habitacions s’obre a aquest particular carrer com ho faria la porta d’una casa, lleugerament diferent a les seves veïnes gràcies a l’ús del color.

Les cobertes de l’edifici adquireixen una gran importància. Des de les llomes de Can Serra, es percep com un conjunt de peces regulars distribuïdes a dos altures –un nivell baix per a les habitacions i una cota alta per a les sales comuns – que es confonen amb els materials i colors dels prats i camps cultivats. Els patis actuen com un tercer nivell de cobertes verdes que permet entendre el conjunt como un mosaic en continuïtat amb l’àmbit agrícola.

El perímetre urbà de l’edifici es materialitza amb murs de fàbrica de maó blanc, rematats en gelosia, en contrast amb el tancament vidriat de les sales d’ús comú, que permeten integrar els patis adjacents. Els cossos d’habitacions descansen en una sèrie regular de pilars d’obra estucats en colors pedra alternats, de manera que sempre hi ha un color dominant en cada pati. Pel contrari, la torre administrativa es resol amb una membrana lleugera d’alumini microperforat que emergeix sobre la resta de l’edifici.

Climàticament, la residència es concep com un sistema entreteixit de cossos edificats i patis que creen unes condicions particulars on la vegetació actua com primer regulador higrotèrmic. Les habitacions incorporen i milloren aquestes condicions mitjançant un cuidat dispositiu de ventilació natural regulable i el control estacional de la radiació directa –que es repeteix amb diferències a les sales comuns–, basats en un estudi del comportament climàtic, que no fa si no reconèixer i actualitzar l’ús tradicional d’aquests dispositius.