| Promotor: | Ajuntament de Terrassa |
| Autor: | Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit |
| Equip i Col·laboradors: | Anna Bonet, Arq.; Marcel Cumplido, Arq.; Montserrat Riera, Arq.; Xavier Delgado, Arq. Tècnic; TEC Engineering (Estructura i Instal·lacions) |
| Superfície i Pressupost: | 79.267,00 m2 i 4.490.602,00€ |
| Altres dades d’interès: | En col·laboració amb Bammp Arquitectes |
L’àmbit d’ordenació que hem projectat i executat acaba i tanca pel sud el Parc de Vallparadís, que travessa de nord a sud el centre de la ciutat de Terrassa.
El parc de Vallparadís es va planificar l’any 1916 i s’ha executat en diferents etapes des del 1991. És la conversió en espai públic de l’antic torrent de Vallparadís, que exceptuant un tram situat sota les Esglésies de Sant Pere, que ja era obert al públic, estava ocupat per horts i viver d’arbres i plantes. El parc s’ha desenvolupat amb diferents tractaments de l’espai i la vegetació en les diferents fases de projectació i execució tal com demanava el Pla Especial de 1989. Excepte la part ja mencionada sota les Esglésies de Sant Pere, que és un espai natural amb una plantació de plataners, que a dia d’avui tenen una gran dimensió i creen un lloc molt acollidor i confortable, la resta de fases s’han estructurat tenint més en compte elements singulars i recorreguts on la vegetació i sobretot l’arbrat són complementaris. Les diverses seccions del torrent al llarg del seu recorregut també han forçat l’ordenació de l’espai i la connexió d’aquest amb la ciutat.
El nostre àmbit és una peça allargada de generatriu curvilínia de 832 m de longitud amb una superfície de 78.498 m2. En ell, el torrent s’eixampla i la seva secció és dissimètrica. A llevant, un fort talús de més de 15 m, el separa del barri de Can Palet, mentre que la topografia és molt suau i s’enllaça còmodament amb el barri del segle XX. Visualment, des de l’interior del parc la vessant de llevant es percep com una façana vegetal mentre que la vessant de ponent es percep com un pla horitzontal escalonat.
La canalització del torrent mitjançant un col•lector de grans dimensions ha obligat a pujar la cota natural del terreny i per tant, ha augmentat la superfície plana de l’àmbit. Aquesta condició topogràfica ha permès poder realitzar una plantació extensiva d’arbrat que hem organitzat a la manera de les explotacions forestals, recollint la memòria històrica de les plantacions i horts de l’antic torrent.
Les plantacions s’han organitzat mitjançant paquets regulars de diferents espècies formant caixes vegetals protegides per murets de formigó que alhora que serveixen de bancs lineals, separen i aixequen la cota de les plantacions de la de l’asfaltat de la via-rambla que discorre al llarg de l’àmbit i enllaça amb el recorregut nord-sud de tot el parc de Vallparadís.
La col•locació de les caixes vegetals respon a una geometria complexa, amb desencaixos entre elles que les adapta a la generatriu curvilínia de l’antic torrent, alhora que crea espais de pas i d’estada entremig de l’arbrat. Aquest “pattern” de composició i col•locació de l’arbrat es repeteix en la fase final (més al sud) del parc, per adaptar-lo a les característiques especials de Can Jofresa, que mantenint una secció similar a la de la part superior del parc, aquest es troba entre un conjunt d’edificacions de gran alçada, composat de torres de 16 plantes i blocs lineals de 6 plantes, amb diversos equipaments, que queden dins de l’àmbit del parc. Per tant, el parc serpenteja entre edificacions i les caixes vegetals en aquest tram, formades per murs de gabions de pedra natural, acullen a més d’arbrats els equipaments existents. En aquest tram, que és l’únic en què el parc de Vallparadís es barreja amb la ciutat, els espais són és durs per acollir usos més intensos, des de places públiques del barri fins aparcaments.
La connexió del parc amb la ciutat es realitza mitjançant un sistema de rampes i escales que es concentren en els punts de gir del torrent formant uns “baluards” mitjançant murs de gabions que contenen les fortes pendents de suport dels accessos. Entre ambdues parts del parc, des del barri del Segle XX fins al de Can Palet, en la part central s’ha construït un pont de connexió de 105 m de llargada amb pilars de formigó i tauler metàl•lic que s’integren dins del sistema d’arbrat.
